PRESENTACIÓ DE L’ESTUDI: LA LOGÍSTICA UN MOTOR PER A CATALUNYA

· La logística és una baula essencial en la cadena de valor de la indústria i el comerç de Catalunya, capdavantera en la implementació de solucions tecnològiques i compromesa amb la sostenibilitat i la reducció de la petjada de carboni.
· La logística aporta el 13,9% del VAB i ocupa uns 128.000 treballadors només a l’àrea de Barcelona, fet que la posiciona com una indústria clau per a la competitivitat.
· Per cada 1.000m2 de sostre construït d’una nau logística moderna es generen entre 6 i 8 llocs de treball directes.
· Calen mecanismes de col·laboració publicoprivada per impulsar l’execució de sòl programat urbanísticament i la transformació de sòl obsolet o en desús en la 1a i 2a corona de Barcelona.
· Els perfils TIC com enginyers de software i desenvolupadors web/app són els més demandats per les empreses, però alhora també són els més difícils de cobrir.

La demanda interna i la tendència alcista de les importacions i les exportacions a Catalunya ha fet que en 14 anys la superfície construïda logística a Catalunya hagi crescut en 3 milions de metres quadrats i hagi creat, només a l’àrea de Barcelona, 128.000 llocs de treball. Un sector generador d’ocupació que ha sabut introduir en la seva activitat màxims nivells d’eficiència, sostenibilitat i innovació que han revertit directament en el territori.

Així ho indica l’estudi “La logística, un motor per a Catalunya” elaborat per la Cambra de Barcelona i la Unió de Polígons Industrials de Catalunya (UPIC), a partir de la iniciativa de les empreses Savills Aguirre Newman, Goodman, Logicor, Merlin Properties, Prologis, Segro i VGP.

Un motor econòmic i industrial

La logística aplega 7.119 empreses i només a la regió metropolitana de Barcelona ocupa uns 128.000 treballadors. Amb un VAB equivalent a 29.000 milions d’euros (gairebé el 14% català), s’ha convertit en una indústria clau per a l’economia i imprescindible per al desenvolupament d’altres indústries amb pes a Catalunya com l’automoció, l’alimentació, el tèxtil i el sector químic.

Catalunya és una economia fortament internacionalitzada que en el període 2015-2019 ha augmentat un 25% les seves exportacions gràcies a una xarxa multimodal potent de carreteres, ports, aeroports i línies ferroviàries que assegura un flux de mercaderies altament competitiu. Aquest escenari fa de Catalunya un territori que necessita una logística forta per dur a terme la seva activitat, i al mateix temps, una economia altament atractiva per a les empreses d’aquest sector.

L’estudi de la Cambra de Barcelona i la UPIC recull els principals reptes actuals de les empreses del sector logístic, motivats principalment per la disrupció tecnològica i la reducció de la petjada de carboni. Entre aquests destaca el comerç en línia, on la logística és cabdal, i que a Espanya ha crescut un 30% en els darrers 4 anys fins a assolir una facturació de 15.292 milions d’euros.

Les previsions, considerant l’impacte de la pandèmia, indiquen que l’e-commerce continuarà expandint-se i el 2024 superarà els 25.000 milions d’euros. El canvi d’hàbits dels consumidors i l’ús generalitzat de la tecnologia ha obligat a adoptar solucions per augmentar l’estoc i reduir el temps dels enviaments. En aquest context, la distribució d’última milla és un altre gran repte que cal abordar per part de les Administracions en col·laboració amb el sector privat. Pel que fa a altres tendències, la logística ha integrat tecnologies disruptives com la blockchain, el big data, la robotització i l’ús de la Internet de les Coses (IoT) per optimitzar els costos, millorar l’eficiència i establir models predictius de mobilitat i consum, entre d’altres.

Talent, innovació i sostenibilitat

Des del moment que la humanitat ha necessitat transportar mercaderies, la logística ha jugat sempre un paper molt rellevant per al desenvolupament de l’activitat econòmica i la generació de riquesa. En les darreres dècades, però, les plataformes logístiques també s’han transformat en veritables tractores d’ocupació de valor afegit, més tecnificades, sostenibles i innovadores.

En termes de qualificació professional, un 65% dels treballadors del sector logístic tenen estudis FP o universitaris, fet que indica un grau d’especialització elevat. Les ràtios d’estabilitat laboral també són alts a tots els seus grups professionals. A tall d’exemple, el percentatge de fixos és del 64% al personal operatiu, del 95% entre els administratius i del 87% als tècnics.

La qualificació professional a la logística ara es troba molt més orientada a l’automatització i la digitalització, la qual cosa repercuteix en una alta demanda de perfils especialitzats en l’àmbit TIC com desenvolupadors web/app i enginyers de software logístic. No obstant això, les enquestes també mostren que les empreses tenen dificultats per captar talent en aquest àmbit i calen polítiques decidides per part de les administracions per generar una oferta formativa. En matèria de sostenibilitat, l’estudi identifica les plataformes logístiques actuals com a espais compromesos capaços de treballar sota l’empara de grans pactes globals com l’Agenda 2030. Així, a Catalunya s’han impulsat destacats projectes immologístics amb certificats i segells d’arquitectura sostenible i accions encarades al foment de les energies renovables i la reducció de les emissions de CO₂en el transport i la mobilitat, dos vectors clau per al sector. Un compromís, però, que s’estén a àmbits com la Responsabilitat Civil Corporativa, clau per a una plena integració de les plataformes logístiques en el territori més immediat.

Una palanca d’activitat econòmica tensionada per la manca de sòl

No obstant l’anterior, la logística, veritable palanca de generació d’activitat econòmica, es troba des de fa uns anys molt tensionada per les baixes taxes de disponibilitat de de nau finalista, especialment a la Regió Metropolitana de Barcelona.

L’informe, a tall d’exemple, alerta de taxes de disponibilitat de només el 3% a tot Catalunya i concretament de l’1,2% a la zona centre i la primera corona conjuntament, un fet que incideix directament en la competitivitat de les empreses dels sectors de la indústria i el comerç de Catalunya.

Les dades recollides per l’estudi reflecteixen la greu situació de les empreses, que davant la falta de sòl i sostre per a activitats logístiques, es veuen obligades a precontractar els espais requerits i sovint a aturar i suspendre projectes. Així, s’ha arribat a una situació en què el 67,15% de la nova superfície prevista per a l’any 2021 (uns 388.410 metres quadrats) es troba precontractada.

Per revertir aquesta situació, calen mecanismes de col·laboració publicoprivada entre el sector immologístic i les administracions públiques per desenvolupar i executar projectes de sòl que aportin l’espai requerit per la creixent demanda de start-ups i empreses que cerquen espai de qualitat per iniciar la seva activitat amb projectes “greenfield” o ampliar les seves instal·lacions.

Uns mecanismes que també haurien de funcionar per impulsar projectes de transformació de sòl obsolet o en desús per allotjar l’activitat logística requerida per l’empresariat. L’estudi remarca la necessitat de donar suport explícit a aquesta demanda, especialment a la 1a i 2a corona de Barcelona, on sovintegen parcel·les obsoletes o en desús que, si es transformessin segons els estàndards actuals de les plataformes logístiques, permetrien la captació d’activitat econòmica de valor afegit i l’aportació de nou valor al territori.

tornar a actualitat