La sequera és un risc per a les empreses dels PAE?

Mertitxell Pineda CEO d'Outlier Consulting, experta en resiliència PAE

Fa un temps que se sent parlar de la resiliència com a un element estratègic per a la recuperació post-Covid de la societat en tots els seus aspectes, però sovint costa aterrar aquest concepte al dia a dia i veure quins són els beneficis que pot aportar a l’empresa o al PAE. 

A vegades veure un cas pràctic ajuda a visualitzar-ho millor. La resiliència treballa a partir d’identificar i conèixer qualsevol risc que amenaça i pot impactar en l’empresa, per així poder-se preparar per a evitar-lo, minimitzar-lo i recuperar-se el més aviat si passa.  Tot aquest treball es recull en un Pla de Resiliència que inclou tant l’anàlisi com les actuacions a realitzar.

Tot i que és temptador centrar-se en la ciberseguretat, us expliquem com es desenvoluparia el pla de resiliència amb la sequera, que és una amenaça que evoluciona de forma lenta, però que dura temps, causa molts danys i s’agreuja amb el canvi climàtic.  Només cal mirar aquest mapa i la falta de pluges que estem patint:

Agafant d’exemple la realització d’un pla de resiliència pel risc de sequera en un PAE, molt esquemàticament hi ha tres grans passos: coneixement de la situació, estratègia i objectius i actuacions a realitzar, seguint un procés de millora continua i en col·laboració amb tots els implicats, no només el PAE. 

Per conèixer la situació, es reconeixen els agents implicats amb el PAE i la sequera: empreses del polígon, Administracions (ajuntament, Agència Catalana de l’Aigua, Protecció Civil,…), sindicats, entitats i associacions de veïns properes, etcètera. S’analitzen les característiques del polígon com les infraestructures, els tipus d’activitats, l’entorn urbà,  quins plans i actuacions s’estan realitzant que incloguin el polígon (des del pla de protecció civil municipal, el pla de sequera municipal, el POUM, els plans d’autoprotecció i de continuïtat realitzats en el PAE i/o de les empreses,…) i, molt important, quins són els punts crítics davant la sequera, com per exemple l’abastament d’aigua. 

A partir d’aquest coneixement, s’identifiquen els escenaris que es poden produir en una sequera, com les restriccions d’aigua, i s’estudia amb tots els implicats quin impacte té en el polígon, quins recursos es necessiten per fer-hi front i quan temps es triga en solucionar.

A continuació, s’estableixen els objectius a assolir per afrontar la sequera comptant amb el que es disposa. Això permet identificar les actuacions a fer i establir un pla d’acció concret en el calendari, per fer-ne un seguiment. Algunes actuacions a fer podrien ser realitzar un pla de continuïtat davant la manca d’aigua a les empreses que més consum tenen; impulsar un estudi del funcionament de les instal·lacions contra incendis o les depuradores del polígon en situació de sequera; la construcció d’un dipòsit per recollir les aigües pluvials; la coordinació amb el municipi per fer front a aquest risc o veure què preveu el Pla de Sequera municipal pel polígon. 

L’objectiu final d’un pla de resiliència davant la sequera en un PAE serà posar en alerta el polígon davant els primers avisos de sequera; establir els mecanismes de coordinació interns (entre les empreses del PAE) i externs (l’ajuntament, l’ACA i els operadors d’infraestructures bàsiques d’aigua i clavegueram) i disposar d’un pla d’actuacions per afrontar els possibles danys, evitant-los o minimitzant-los, integrant-lo amb els altres plans que ja operen en el polígon o hi incideixen. 

Perquè ser més resilients implica avançar-se i assegurar que les empreses continuen i poden resistir davant les amenaces.

tornar a inici