La celebració de l’aprovació de la nova llei, a la Llotja de Mar, va reunir representants institucionals i del món empresarial per reflexionar sobre el paper de les cambres i els reptes de la nova etapa.
La Llotja de Mar va acollir el 27 d’octubre l’acte de celebració de l’aprovació de la nova Llei de cambres de comerç, una fita que obre una nova etapa per a aquestes institucions. Sota el lema «Tretze cambres. Una llei. Una veu. Un país», la trobada va reunir representants de les tretze cambres catalanes i autoritats com el president del Parlament, Josep Rull, i els consellers Alícia Romero i Miquel Sàmper.
Més enllà de la celebració, l’acte va servir per abordar el paper de les cambres en l’economia catalana i els reptes que hauran d’afrontar en aquesta nova etapa: reforçar la representació empresarial, mantenir una interlocució efectiva amb les administracions i continuar contribuint al desenvolupament econòmic del país.
Durant la conversa central, Ricard Nel·lo, advocat i redactor de la llei, va posar el focus en el reconeixement institucional de les cambres i en el reforç de les seves funcions públiques finalitats de representació i participació. El nou marc legal ha de proporcionar més seguretat jurídica i eines perquè puguin continuar participant en les polítiques públiques que afecten l’activitat empresarial.
Per a Pau Relat, president del consell d’administració de Fira de Barcelona, un dels trets diferencials de les cambres és la seva capacitat de representar el conjunt de les empreses, des dels treballadors autònoms fins a les grans companyies. Aquesta representativitat les situa en una posició singular per afavorir l’estabilitat institucional, generar consensos i impulsar projectes que contribueixin a enfortir el teixit empresarial.
La proximitat amb les empreses va centrar també la intervenció de Sílvia Gratacós, presidenta de la Cambra de Manresa, que va destacar l’acompanyament que ofereix la institució a les empreses del Bages en àmbits com la sostenibilitat, la transició energètica i la internacionalització. També va reivindicar el paper dels plens camerals com a espais de debat sobre qüestions que afecten el territori, com les infraestructures, i de trasllat d’aquestes necessitats a les administracions. En aquest sentit, va apuntar igualment la importància de reforçar la connexió entre la formació professional i les necessitats de les empreses.
Des de Girona, el president de la Cambra, Jaume Fàbrega, va assenyalar el repte d’arribar a tot el territori amb la mateixa qualitat de servei i va defensar la necessitat de treballar conjuntament, assolir acords i reforçar el paper de les cambres en la promoció de l’economia i la llengua catalanes.
En les intervencions de cloenda, el president del Consell General de Cambres, Josep Santacreu, va reconèixer la feina de les tretze cambres i dels equips que n’han fet possible la trajectòria. També va apel·lar a la responsabilitat que comporta la confiança dipositada en aquestes institucions i a la necessitat d’aprofitar l’impuls de la nova llei per anar més enllà en el compromís amb l’economia del país.
Les idees compartides durant l’acte van apuntar en una mateixa direcció: el valor de les cambres no rau únicament en el seu reconeixement institucional, sinó també en la seva capacitat de ser útils a les empreses, construir consensos i mantenir una col·laboració publicoprivada orientada al llarg termini. El repte serà convertir el nou marc en una eina efectiva al servei d’aquestes funcions.
Aquesta reflexió també interpel·la els polígons industrials, on qüestions com les infraestructures, els serveis, la sostenibilitat i la competitivitat exigeixen una visió compartida i una interlocució efectiva amb les administracions. Les cambres de comerç i les associacions de polígons coneixen aquestes necessitats des de perspectives complementàries. La UPIC, que aplega ambdues realitats en la seva base associativa, contribueix a connectar-les i a donar una dimensió col·lectiva als reptes del sector.
La UPIC connecta les associacions de polígons industrials, dona dimensió col·lectiva als reptes que comparteixen i reforça la seva interlocució amb les institucions. Perquè avançar en la millora dels polígons industrials requereix sumar veus, construir complicitats i transformar les necessitats compartides en respostes concretes.