DATA
25 de Octubre 2024
LOCALITZACIÓ
Castell de Cap Roig
C. Camí del Rus, Calella de Palafrugell
Palafrugell
La jornada es va iniciar amb les paraules de benvinguda de la Il·lma. Alcaldessa de Palafrugell, Laura Millán, el President de la UPIC i President de la Cambra de Comerç del Baix Llobregat de Barcelona Carles Guilera, el President de la Cambra de Comerç de Palamós Pol Fages i la Diputada Mònica Alcalà.
D’aquestes intervencions es destacà la necessitat d’integrar els més de 280 PAE de les comarques gironines en els plans municipals, impulsar l’associacionisme com a palanca tractora de projectes de col·laboració reals, fomentar l’agermanament amb d’altres PAE nacionals i internacionals, treballar per tal que els PAE esdevinguin espais sostenibles, subratllant que aquests són “les ciutats de producció, on treballa la nostra gent”, tot posant en valor la tasca de la UPIC per empènyer i aconseguir que tot això esdevingui possible.
Il·lm. Sr. Jaume Fàbrega, President de la Cambra de Comerç de Girona Fàbrega va posar èmfasi en la necessitat de crear riquesa social i mediambiental, més enllà de l’estrictament econòmica.
Amb un teixit del 95,65% de les empreses gironines amb menys de 10 treballadors, va destacar la importància de la internacionalització per a la competitivitat de les empreses, destacant que el 70% dels béns i productes es venen a l’estranger, liderats pels sectors alimentari, químic i béns d’equip. Fàbrega també va assenyalar els reptes del territori, com la sequera, el context bèl·lic internacional, la manca de matèries primeres i de personal qualificat, i el poc grau d’execució del pressupost d’obra pública estatal, però subratllà les oportunitats derivades de la recuperació del turisme, l’increment dels vols a l’Aeroport de Girona, les noves infraestructures i el nou Hospital Trueta, entre d’altres.
Finalment, assenyalà els valors de l’empresa que considera essencials per al futur del territori i que giren a l’entorn, entre d’altres, de l’autenticitat, la salut, el medi ambient, el femení i la tecnologia.
La jornada va discórrer al llarg de tres taules rodones que van abordar aspectes fonamentals per al futur dels PAE:
Amb la moderació de Sílvia Solanellas, Directora estratègica de la UPIC, la taula comptà amb la participació de Ferran Garrigosa, Director general de Prenergy Rubau, Verónica Kuchinow, CEO de Símbiosy, i Josep Rosell, CEO d’Oîcos, i va abordar la implementació real de pràctiques a l’entorn de la sostenibilitat als PAE.
Garrigosa va afirmar que, tot i les diverses realitats empresarials, és essencial fer la descarbonització atractiva sense perdre competitivitat, ja que totes les empreses hauran d’adoptar-la. Va subratllar que, tot i els incentius, cal comunicar millor els beneficis de la sostenibilitat a la indústria.
Kuchinow va explicar que en els darrers deu anys hi ha hagut un canvi notable en sostenibilitat en els PAE, amb més exemples de bones pràctiques consolidades, i afegí que cal plantejar solucions sistèmiques per crear impactes positius al territori, a partir de recursos sobrants. Rosell va destacar que tant multinacionals com petites empreses reconeixen la sostenibilitat com una necessitat, sovint impulsada per la demanda dels clients.
Solanellas va apuntar les dificultats de les petites empreses per assumir inversions a llarg termini i la necessitat que les empreses siguin conscients que han de col·laborar per fer projectes mancomunats. Garrigosa va recomanar auditories energètiques per orientar la planificació, mentre que Rosell va assenyalar que moltes empreses temen aquestes auditories pel que podrien revelar, però que una revisió del consum elèctric ja aporta informació útil.
En parlar de gestió de residus, Kuchinow va explicar que augmenten les solucions col·laboratives, com centrals de biomassa, amb el suport de l’administració. Rosell va afegir que les diputacions donen recursos als ajuntaments per facilitar aquestes col·laboracions com a mediadors.
Es van mencionar exemples locals com Riudellots de la Selva i Manresa, on les seves associacions empresarials (APRS i Bufalvent) promouen projectes energètics i col·laboratius. Kuchinow va remarcar la importància de les associacions per vehicular ajuts, destacant el cas de Chihuahua, Mèxic, on una associació va obtenir finançament públic per a una xarxa d’aigua regenerada, en el marc d’un gran projecte de sostenibilitat.
Finalment, sobre com millorar les polítiques de sostenibilitat, Rosell va recomanar una planificació a llarg termini tenint en compte clients i regulacions. Garrigosa va suggerir establir departaments de sostenibilitat, i Kuchinow va concloure que cal veure l’empresa com part d’un ecosistema per facilitar una sostenibilitat integrada.
Amb la moderació de Ferran Rodero, Delegat a Girona d’ACCIÓ i Alcalde de Quart, la Taula comptà amb la participació d’Alexandra Colls, CEO de CashKeeper, Jaume Guàrdia, President de Concentrol, i Mateu Homs, Director general de Benito Urban, i es compartiren perspectives sobre la innovació i les tecnologies per a la competitivitat empresarial.
Colls, de l’empresa Cashkeeper, pime localitzada al PAEC de Calonge, va destacar que la innovació i la captació de talent local són essencials per a l’èxit empresarial. La fidelització dels empleats mitjançant flexibilitat horària els ha permès una baixa rotació de personal, i el treball amb proveïdors locals facilita la creació d’una xarxa de col·laboradors de qualitat. Colls també va assenyalar la necessitat d’invertir més en infraestructures i serveis en els PAE, com el transport públic, però destacà especialment la necessitat que l’esforç fiscal de les empreses reverteixi amb un percentatge a la millora i manteniment dels PAE.
Guàrdia va apuntar que en l’empresa Concentrol, amb 40 anys al PAE de Riudellots de la Selva i membre actiu de l’APRS, el talent, la formació i l’associacionisme són clau per al creixement empresarial però hi ha una pressió elevada sobre l’empresariat, en especial per la manca de personal operari i les limitacions de permisos de treball per a immigrants, claus per al bon funcionament de les empreses.
Tant Colls com Guàrdia vam convenir en millorar la regulació urbanística dels PAE, amb l’adequació de zones verdes i espais adequats per a aparcament i la necessitat que l’Administració vetlli perquè els sòls adquirits es dediquin al fi programat i evitar l’especulació.
Sobre la possible clusterització dels PAE que Rodero va apuntar, Guàrdia comentà sobre el caràcter positiu d’iniciatives com la indicada però Colls subratllà la necessitat d’una diversitat d’activitats per tal d’atendre les seves necessitats com a empresa.
Homs, per la seva banda, va defensar la humanització dels PAE, amb millores com la il·luminació eficient, la instal·lació de sensors als passos de vianants, zones verdes i espais de pícnic per incrementar la qualitat de vida de les persones treballadores als Polígons. També va recalcar la necessitat de fer visibles aquests espais per als municipis, sovint oblidats per l’Administració. També va subratllar la importància d’una administració més àgil, ja que la finestreta única i altres processos administratius encara són lents. Tot i els avenços en licitacions, encara es necessita millorar l’administració electrònica i la col·laboració institucional. Va exemplificar un ajuntament del Baix Empordà, que, malgrat disposar de recursos econòmics importants, ha pogut executar menys del 50% previst.
La Taula va estar d’acord en què la sostenibilitat i el creixement d’aquests espais industrials depenen de la col·laboració entre el sector públic i privat, el suport al talent local, les inversions en manteniment i la promoció de condicions laborals més humanes i accessibles.
Amb la moderació de Georgina Vázquez, Arquitecta i representant del COAC, Josep Armengol, Subdirector general d’Actuacions Urbanístiques de la Generalitat de Catalunya, Joan Batlle, Director de R+D a Batlleiroig (BIR), Jordi Codina, CEO de Nadico, i Josep Pagès, Director de l’Oficina Tècnica i Projectes d’Esteve, la Taula va reflexionar sobre la simbiosi entre desenvolupament econòmic i equilibri territorial.
Codina va apuntar la necessitat d’una millor qualitat constructiva i planificació en els polígons, tant per als espais interiors com per als exteriors i proposar destinar un percentatge dels impostos recaptats a cada polígon a un òrgan de gestió local per cobrir necessitats com la mobilitat. També considera positiu el model de gestió de zones franques del Marroc, on cada zona té una oficina dedicada a agilitzar les tramitacions en tan sols dos mesos. Pel que fa al subministrament d’energia, subratllà la necessitat d’una millora significativa, ja que actualment resulta insuficient i problemàtic.
A partir de la pregunta de Vázquez, Pagès va plantejar la necessitat d’establir una normativa que redueixi la burocràcia i que inclogui requisits per a infraestructures comunes en àmbits com la seguretat contra incendis i l’energia, assenyalant la necessitat d’elaborar plans estratègics d’infraestructures per donar suport al creixement del sector. Com a exemple de col·laboració exitosa, mencionà la depuradora de Celrà, desenvolupada amb suport de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), l’ajuntament i les empreses del polígon, que han compartit els costos, la qual cosa ha permès una major gestió local i es considera una solució sostenible per al polígon.
Batlle va destacar la importància de “humanitzar” els espais dels PAE, una iniciativa que va començar el 2013 en col·laboració amb Inditex i que inclou transformacions d’espais d’oficines i magatzems logístics.
Actualment, Bir treballa en projectes de humanització d’espais logístics a Malpica i Madrid, amb la intenció de redefinir-los amb un concepte de ciutat integrat, on la sostenibilitat, la seguretat i la visibilitat siguin punts claus. També va esmentar el desenvolupament de l’Agroparc d’Ametller Origen a partir del polígon industrial Can Juncosa de Gelida, amb una clara mirada envers l’eficiència, la sostenibilitat i la integració paisatgística.
Armengol va apuntar el treball sobre un nou marc legal per a l’urbanisme industrial, ja que la vigent Llei del Sòl és del 1976 i es basa en el creixement continu i en la reserva de sòl no urbanitzable per a futurs desenvolupaments. Aquesta nova Llei del Territori, planteja una gestió amb vocació supramunicipal i s’adapta a noves sensibilitats socials, com la sostenibilitat, la mobilitat sostenible, els valors ambientals i la diversitat de gènere. La llei també preveu simplificar els tràmits urbanístics per respondre a l’alta demanda de sòl per a activitats econòmiques i contemplarà una regulació més basada en la volumetria dels edificis en lloc dels metres quadrats, amb l’objectiu de respondre a les necessitats de grans parcel·les.
Com a conclusions Vázquez va apuntar la defensa d’una planificació estratègica a llarg termini, el paper de les associacions empresarials per millorar la gestió dels recursos locals, la necessitat de millorar la qualitat constructiva dels polígons i un sistema de gestió dels recursos basat en la participació directa de les empreses.
La UPIC va reconèixer la gran feina endegada per diversos agents públics i privats gironins amb iniciatives que contribueixen al desenvolupament dels PAE:
En la cloenda de l’acte Fernández, va defensar la necessitat d’impulsar i implementar urgentment la simplificació administrativa i la col·laboració publicoprivada com a eines fonamentals per al desenvolupament dels PAE. Va ressaltar la necessitat de connectar el sector educatiu amb el món empresarial per generar ocupació de qualitat i destacà la importància d’inversions en innovació i sostenibilitat. “La renda per càpita i la productivitat han de millorar, i aquest fòrum és una plataforma clau per fomentar aquests avenços”, va concloure.
L’esdeveniment es va acomiadar amb un aperitiu relacional, patrocinat per les empreses Moventis i Rubau, on assistents i ponents van tenir l’oportunitat de crear sinergies i compartirexperiències per a futurs projectes de col·laboració. Els participants han valorat positivament la jornada, que ha servit per reafirmar el compromís del sector amb la sostenibilitat, la innovació i el creixement territorial.
